Què visitar

Què visitar

Tírig

Situat al nord de Castelló a la comarca de l’Alt Maestrat,
Tírig és un xicotet poble de 470 habitants, situat a 35 km de la costa.
Com a monuments destaca l’església parroquial Nostra Senyora del Pilar, de finals del s. XVII, que presenta en el seu campanar un rellotge de sol amb els signes del zodíac, l’ermita de Santa Bàrbara, el Pou de la Vila, construït per tropes franceses a principis del s. XIX, i el Pou de la Cadena.
Amb un paisatge caracteritzat per la presència d’ametlers i oliveres, al costat de la ramaderia constitueix el principal motor econòmic. Important en la formació del paisatge i de la història de Tírig és el Barranc de la Valltorta, i al costat de xicotets boscos de pi predomina la vegetació de secà, sobre la qual destaquen les construccions de pedra en sec.

 

Tírig

Situat al nord de Castelló a la comarca de l’Alt Maestrat, Tírig és un xicotet poble de 470 habitants, situat a 35 km de la costa.
Com a monuments destaca l’església parroquial Nostra Senyora del Pilar, de finals del s. XVII, que presenta en el seu campanar un rellotge de sol amb els signes del zodíac, l’ermita de Santa Bàrbara, el Pou de la Vila, construït per tropes franceses a principis del s. XIX, i el Pou de la Cadena.
Amb un paisatge caracteritzat per la presència d’ametlers i oliveres, al costat de la ramaderia constitueix el principal motor econòmic. Important en la formació del paisatge i de la història de Tírig és el Barranc de la Valltorta, i al costat de xicotets boscos de pi predomina la vegetació de secà, sobre la qual destaquen les construccions de pedra en sec.

Museu de la Valltorta

El Museu de la Valltorta és l’únic museu d’art rupestre del territori valencià. Les seves obres estan a l’aire lliure, però també és molt interessant l’exposició permanent en les sales del museu.

Un viatge per les manifestacions artístiques rupestres de la Prehistòria en terres valencianes.

La visita a l’exposició permanent és lliure i la visita als abrics es fa amb guia. Per a grups cal contactar amb el Museu

logo-museu

Museu Puig Roda

Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor nascut a Tírig que, després de ser becat per la Diputació de Castelló, estudia a l’Escola de Sant Ferran de Madrid, cosa que li atorga una altra beca per a anar a Roma. Viatja per tota Itàlia on pren anotacions de paisatges i racons típics que li serveixen en les seues composicions. Gran quantitat de les seues obres es poden visitar al Museu Puig Roda de Tírig.

Carrer Sant Antoni, 11. Edifici de l’Ajuntament

Horari de visites: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Festius i fora d’aquest horari cal reservar visita.

Mail: info@tirig.es

Telf. 964 41 86 68 / 964 41 86 12

Museu Puig Roda

Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor nascut a Tírig que, després de ser becat per la Diputació de Castelló, estudia a l’Escola de Sant Ferran de Madrid, cosa que li atorga una altra beca per a anar a Roma. Viatja per tota Itàlia on pren anotacions de paisatges i racons típics que li serveixen en les seues composicions. Gran quantitat de les seues obres es poden visitar al Museu Puig Roda de Tírig.

Carrer Sant Antoni, 11. Edifici de l’Ajuntament

Horari de visites: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Festius i fora d’aquest horari cal reservar visita.

Mail: info@tirig.es

Telf. 964 41 86 68 / 964 41 86 12

Pedra en sec

Quan els homes s’assentaven en aquesta terra, per sobreviure, amb enginy i treballs, transformaren el territori, per traure collites de les terres ermes. La pedra calcària, que és pertot arreu, s’arrabassà i s’aprofità per fer parets, i diverses construccions per tindre un poc de terra per conrear. Van crear un paisatge, el de les construccions de pedra en sec, element fonamental per l’agricultura.

Avui ens queda el seu llegat, un treball immens, un territori ordenat i una arquitectura de la pedra seca, omnipresent. Tírig compta al seu terme, amb tots els elements de la cultura de la pedra en sec, especialment les barraques, amb un inventari i catalogació de més de 1440. Però per tot arreu es poden trobar construccions de tota tipologia: parets, feixes, abeuradors o piques de pedra, safaretjos, desaiguadors, sitis o setis, pedregars o claperars, camins, assegadors, carrerons, pous, cisternes, sènies, cocons, basses, corrals, corralisses, solls o porqueres, forns de calç, avealls o acebadors, mollons, fites, sitges, etc.

Segueix-nos!

Visita els nostres perfils i no et perdis cap de les novetats.

Contacte

Estarem encantats d’aconsellar-te i resoldre tots els teus dubtes.