Tírig

Tírig

Ermita de Sta. Bàrbara

L’ermita de Sta. Bàrbara és una petita edificació rectangular, que data de l’any 1603, situada sobre roques al capdamunt de la serra (nom si en te) que tanca Tírig per l’est.
Un mur i un banc de pedra a l’entrada tapen del vent.
A les parets interiors encara podem vore escrits i ofrenes a forma de rogatives que buscaven el favor de la Santa davant de les tempestes i llamps.
És costum pujar a l’ermita el dia de la santa, que és el 4 de desembre, i després del ofici religiós, la gent es porta el dinar o es torre carn, actualment a una caseta amb graelles de recent construcció.

­Església i campanar

L’Església de Tírig esta consagrada a la Verge del Pilar.
La seua construcció data de finals del S.XVII i va ser reformada, a jornal de vila, als anys 50 del segle passat, donant-li un aspecte modern i avançat, on destaquen el Crist i les vidrieres.
El Campanar, que en un principi era de propietat municipal, presenta un rellotge de sol envoltat dels signes del zodíac, una referència pagana.
Al costat mateix hi havia un petit cementeri i la caseta del “sereno”, on avui en dia hi ha un jardinet.

­Església i campanar

L’Església de Tírig esta consagrada a la Verge del Pilar.
La seua construcció data de finals del S.XVII i va ser reformada, a jornal de vila, als anys 50 del segle passat, donant-li un aspecte modern i avançat, on destaquen el Crist i les vidrieres.
El Campanar, que en un principi era de propietat municipal, presenta un rellotge de sol envoltat dels signes del zodíac, una referència pagana.
Al costat mateix hi havia un petit cementeri i la caseta del “sereno”, on avui en dia hi ha un jardinet.

Pou de la Vila

El pou de la Vila va ser construït per l’exercit francès a principis del S.XIX, durant les guerres napoleòniques, van estar acampats a la zona una temporada llarga i necessitaven subministrament continu d’aigua.
Situat al principi de l’actual carretera de Catí, presenta uns safarejos en sostre porticat de construcció posterior.

­Monument

“El monument”, situat a l’entrada del poble per la carretera d’Albocàsser i Les Coves, és per com coneixem al Monument dedicat al nostre pintor Puig Roda.
Construït pel centenari del seu naixement al 1965 per la gent del poble de forma altruista, a jornal de vila.
Consta de dos zones enjardinades, a dos altures, i la figura central composada de també dos parts: Una base de roques calcàries foradades en forma de cúpula i una roda de molí al capdamunt, simbolitzant el Puig i la Roda dels seus cognoms.

 

­Monument

“El monument”, situat a l’entrada del poble per la carretera d’Albocàsser i Les Coves, és per com coneixem al Monument dedicat al nostre pintor Puig Roda.
Construït pel centenari del seu naixement al 1965 per la gent del poble de forma altruista, a jornal de vila.
Consta de dos zones enjardinades, a dos altures, i la figura central composada de també dos parts: Una base de roques calcàries foradades en forma de cúpula i una roda de molí al capdamunt, simbolitzant el Puig i la Roda dels seus cognoms.

 

­Parc de la Raboseta

A l’entrada del poble per la carretera de La Salzadella, el Parc es va fer recentment a l’espai ocupat per l’antic cementeri o calvari vell.
Te una zona per als xiquets, i un gran espai de jardí amb una escultura d’una rabosa amb un formatge a la boca, en referència al conegut conte de la raboseta on una rabosa tirijana i un llop d’Albocàsser se les tenen per aconseguir-lo.

­Carrer Enmig

Com a carrer més antic del poble, presenta alguna de les cases més velles de la població, així com alguna curiositat ancestral, com són per exemple, els motius pintats a la part inferior de les teules dels ràfels.
Una senyora que li dien “la encomanadora” pintava a terra motius diversos, com podrien ser: gra, raïm, blat, un gall… aquests dibuixos fets en pigments naturals, eren per donar bons auguris a la nova casa, i el propietari els reproduïa a la teulada.

­Carrer Enmig

Com a carrer més antic del poble, presenta alguna de les cases més velles de la població, així com alguna curiositat ancestral, com són per exemple, els motius pintats a la part inferior de les teules dels ràfels.
Una senyora que li dien “la encomanadora” pintava a terra motius diversos, com podrien ser: gra, raïm, blat, un gall… aquests dibuixos fets en pigments naturals, eren per donar bons auguris a la nova casa, i el propietari els reproduïa a la teulada.

Segueix-nos!

Visita els nostres perfils i no et perdis cap de les novetats.

Contacte

Estarem encantats d’aconsellar-te i resoldre tots els teus dubtes.